L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitat i no de discapacitats.
Les malalties reumàtiques són les principals causes de discapacitat
Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.
A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.
La instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.