Cada any, uns 15 milions de bebès al món, més d'un de cada 10 naixements, neixen massa aviat, segons el recent informe Nascut Massa Aviat: Informe d'Acció Global sobre Naixements Prematurs.
Més d'un milió d'aquests bebès moren poc després del naixement; molts d’altres sofreixen algun tipus de discapacitat física, neurològica o educativa, sovint a un gran cost per a les famílies i la societat. Prop del 75 per cent d'aquests bebès prematurs que moren podrien sobreviure sense una atenció costosa, amb tractaments simples, comprovats i econòmics, així com amb mesures preventives que estiguessin disponibles a tot el món, segons més de 100 experts que van contribuir a l'informe, representant gairebé 40 agències de Nacions Unides, universitats i organitzacions. L'informe explica el que es coneix sobre el naixement prematur, les seves causes i el tipus d'atenció necessària.
Els autors principals de l'informe, la Fundació March of Dimes, l'Aliança per a la Salut de la Mare, el Nounat i el Nen, Save the Children i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ofereixen un detallat pla per a les accions necessàries a fi de reduir el nombre de morts i de naixements prematurs.
Les noves xifres de l'informe mostren la magnitud del problema així com les disparitats entre països. Dels 11 països amb índexs de naixements prematurs majors al 15 per cent, tots menys 2 estan en l'Àfrica subsahariana. Els naixements prematurs representen l'11.1 per cent dels naixements vius del món, 60 per cent d'ells a Àsia meridional i Àfrica subsahariana. Als països més pobres, en mitjana, el 12 per cent dels bebès neixen massa aviat, en comparació del 9 per cent als països de majors ingressos. Però el problema dels naixements prematurs no es limita als països de baixos ingressos. Els Estats Units i Brasil se situen entre els 10 països amb major nombre de naixements prematurs. Per exemple, als Estats Units, al voltant del 12 per cent, o més d'un en nou de tots els naixements, són prematurs.
Els països amb el major nombre de naixements prematurs són: Índia –3.519.100; Xina –1.172.300; Nigèria – 773.600; Pakistan –748.100; Indonèsia –675.700; Estats Units –517.400; Bangladesh –424.100; Filipines –348.900; República Democràtica del Congo –341.400; i Brasil –279.300. Els 10 països amb les majors taxes de naixements prematurs per cada 100 naixements són: Malawi –18.1 per cada 100; Comores i Congo –16.7; Zimbabue –16.6; Guinea Equatorial –16.5; Moçambic –16.4; Gabon –16.3; Pakistan –15.8; Indonèsia –15.5; i Mauritània –15.4. Aquests països contrasten amb els 11 països amb les taxes més baixes de naixements prematurs: *Belarús –4.1; Equador –5.1; Letònia –5.3; Finlàndia, Croàcia i Samoa –5.5; Lituània i Estònia –5.7; Barbados/Antiga –5.8; Japó –5.9.
En països d'alts ingressos, l'augment en el nombre de naixements prematurs està vinculat amb el nombre de dones majors tenint bebès i l'augment en el consum de drogues de fertilitat i els conseqüents embarassos múltiples. En alguns països desenvolupats, els parts induïts de forma innecessària i les cesàries abans de terme també han augmentat els naixements prematurs. En molts països de baixos ingressos, les principals causes dels naixements prematurs inclouen infeccions, malària, VIH i altes taxes d'embaràs adolescent. En països rics i pobres, molts naixements prematurs segueixen sent inexplicables.
“L'informe també s'enfoca en la dramàtica bretxa de supervivència entre els països d'ingressos baixos i alts per als bebès nascuts abans de les 28 setmanes,” diu el Dr. Christopher Howson, coeditor de l'informe, un epidemiòleg i cap de Programes Globals de March of Dimes. “En països de baixos ingressos, més del 90 per cent dels bebès extremadament prematurs moren en els primers dies de vida, mentre que menys del 10 per cent moren en països d'alts ingressos.” “No obstant això, est és un problema solucionable,” assegura el Dr. Howson. “Un nombre de països, per exemple, Equador, Botswana, Turquia, Oman i Sri Lanka han reduït a la meitat les morts neonatals per naixements prematurs a través de millorar l'atenció a les complicacions greus com a infeccions i dificultats respiratòries. Aquestes intervencions són particularment eficaces en la prevenció de la mort en els bebès moderadament prematurs, que representen més del 80 per cent de tots els naixements prematurs.”
Es van trobar àmplies diferències entre els països. Per exemple, a Estats Units la taxa de naixements prematur en 2009 per als nord-americans negres va ser del 17.5 per cent, en comparació de 10.9 per cent dels nord-americans blancs. L'edat de la mare va marcar una diferència significativa. Als Estats Units, la taxa de naixements prematur per a les dones entre 20 i 35 anys va ser entre 11-12 per cent; i va ser més del 15 per cent per a les dones menors de 17 anys i majors de 40 anys.
Posar èmfasi en els naixements prematurs pot ajudar a molts països de baixos ingressos, principalment en l'Àfrica subsahariana, a aconseguir l'Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni 4, una reducció de dos terços en les morts de nens de poca edat, i l'Objectiu 5, millorar la salut materna, per 2015. Aquests objectius van ser fixats per l'Assemblea General de les Nacions Unides en 2000. Gairebé tots els països desenvolupats d'alts ingressos ja han aconseguit aquests objectius.
A l'informe, el naixement prematur és definit com de menys de 37 setmanes completes de gestació, que és la definició estàndard de l'OMS. Els bebès prematurs es defineixen en tres categories:
“La gent tendeix a associar els naixements prematurs amb serveis de vigilància intensiva d'alt cost que serien desafiadors per als països pobres; però hi ha un ampli menú de serveis eficaços i econòmics per salvar la majoria d'aquestes vides,” diu la Dra. Carole Presern, una comare que va treballar en àrees remotes d'Àsia i és la Directora de l'Aliança per a la Salut de la Mare, el Nounat i el Nen. Els experts de les Nacions Unides, les institucions mèdiques i les organitzacions de camp diuen que existeixen formes econòmiques i comprovades d'atenció per als bebès prematurs que podrien salvar almenys les tres quartes parts d'aquests bebès al món en desenvolupament.
Els naixements prematurs poden dividir-se en dues categories: aquells que són espontànies per inici precoç del part o ruptura prematura de les membranes i aquells que són induïts. Els parts prematurs induïts poden ocórrer quan la salut de la mare o del fetus està en perill, com amb la preeclampsia (pressió arterial perillosament alta durant l'embaràs); per comoditat del metge, de la comare o de la mare; o per un error en la data del part. Fins i tot els bebès que neixen unes setmanes abans són més propensos a ser re-hospitalitzats o tenir problemes respiratoris o altres malalties.
Una clau per reduir el nombre de naixements prematurs és trobar la manera d'ajudar a tots els embarassos a arribar a terme, o 39 setmanes. “La prevenció serà la clau,” diu la Dra. Elizabeth Mason, Directora de Salut Materna, del Nounat, del Nen i de l'Adolescent de l'Organització Mundial de la Salut i una important contribuent a l'informe. “Estem analitzant què es pot fer abans que una dona quedi embarassada per ajudar-la a tenir un òptim resultat,” diu la Dra. Mason. “Sabem que la pobresa, l'educació, la malària i el VIH tenen un impacte en l'embaràs i la salut del bebè.” S'han identificat un nombre de factors de risc del naixement prematur, incloent una història prèvia de naixement prematur, sota pes, obesitat, diabetis, hipertensió, fumar, infeccions, edat materna (menors de 17 o majors de 40), genètica, embaràs múltiple (bessons, trigèmins o major), i els embarassos massa seguits. No obstant això, es coneix poc sobre la interacció d'aquests i altres factors ambientals i socials.
L'informe fa una crida per a un programa d'investigació a fi d'identificar clarament els factors de risc i entendre com les seves interaccions poden ocasionar naixements prematurs. Sobre la base d'una major investigació, s'identificarien formes més definitives de tractar a les dones en risc per evitar que el problema ocorri. Fins que la investigació proporcioni millors respostes, no obstant això, l'informe recomana prendre mesures efectives ara, com la detecció de condicions mèdiques conegudes en les dones que podrien posar-les en risc durant l'embaràs, assegurar una bona nutrició abans i durant l'embaràs i assegurar que totes les dones tinguin accés a bona atenció mèdica prèvia i durant l'embaràs.
A més de les detallades recomanacions sobre la necessària investigació, l'informe ofereix una agenda detallada per a tots els grups interessats en naixements prematurs i la salut infantil, que inclouen des de les Nacions Unides i els governs en tots els nivells fins als països donants i les institucions filantròpiques globals i la societat civil. Uns 30 grups ja s'han compromès a participar de l'esforç global per reduir tant el nombre de naixements prematurs com la taxa de mortalitat, i recolzar l'agenda d'investigació. Aquests compromisos estan publicats en www.everywomaneverychild.org, recolzant l'esforç de Cada Dona, Cada Nen per recolzar l'Estratègia Global per a la Salut de la Dona i els Nens.
L'extensa llista de recomanacions de l'informe inclou accions específiques, com encarar la falta de medicaments essencials i equipament, capacitar al personal sanitari en com cuidar a les dones durant un part prematur i aquests bebès vulnerables, incrementar el finançament perquè la investigació brindi solucions de prevenció i millors dades per a recomptes futurs precisos. Els esforços per incrementar la consciència sobre el problema de naixements prematurs són essencials. “Aquest informe no és l'última paraula, però és un pas important,” diu el Dr. Howson. “L'informe i l'àmplia circumscripció internacional involucrada en el mateix ofereixen un marc i un conjunt d'accions clares per ajudar a accelerar el progrés global respecte als naixements prematurs.”
Pots consultar la taula de taxes de naixements prematurs per països aquí.