La Taula d'entitats del Tercer Sector ha publicat el dossier "De la dependència a l’autonomia. Un model en construcció”, per analitzar l’estat en què es troba el desplegament de la llei de dependència a Catalunya.
La Llei de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD), l’anomenada llei de la dependència, va ser aprovada el 30 de novembre del 2006 es al Congrés de Diputats i el seu desplegament es va iniciar l’any 2007.
No obstant això, el desplegament de la llei no sempre ha funcionat com s’esperava i, en aquest sentit, la Taula d'entitats del Tercer Sector ha impulsat la creació d’un grup de treball format per representants d’entitats sòcies per tal d’analitzar-ne l’estat actual.
Fruit d’aquesta anàlisi, la Taula d’entitats ha fet públic, en el seu butlletí del mes de març, el dossier De la dependència a l’autonomia. Un model en construcció.
La part més visible de les dificultats que afronta la llei té a veure amb els “llargs processos d’espera que els beneficiaris han hagut de patir per accedir a les prestacions” i que, de mitjana, es situen en 8 mesos i 12 dies en el conjunt del territori català, segons dades del 2010.
El dossier també assenyala, però, altres aspectes problemàtics així com propostes de millora que van encaminades a assolir una major autonomia de la persona reconeguda com a dependent i un major reconeixement social de les tasques d’atenció.
Es detecta, per exemple, la necessitat d’ampliar la formació dels professionals implicats en la valoració així com dels cuidadors no professionals i dels assistents personals.
Com indica el dossier, en aquest punt, caldria aprofitar l’experiència de les entitats del Tercer Sector que, en general, haurien de tenir major protagonisme no només en la fase executiva sinó també en el disseny de les estratègies i actuacions que ha de preveure i desplegar tot el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència.
Finalment, el document insisteix en la necessitat de fomentar la independència i autonomia de la persona mitjançant la promoció de la figura de l’assistent personal en lloc del cuidador no professional, de l’ampliació de serveis per garantir la llibertat d’elecció de la persona dependent i la derivació dels casos de prestacions econòmiques cap a les que estan lligades a serveis o bé cap aquelles que serveixen directament per contractar un assistent personal.
Consulteu aquí el dossier sencer.