Guia Pràctica del Bon Tracte al nen

  • Publicado el 03 de desembre de 2012

A través d'aquest formulari indica'ns els teus dubtes i consultes sobre la formació que desenvolupa el Campus Docent Sant Joan de Déu o bé sobre el centre.

Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que es mostren en la imatge.

A través d'aquest formulari indica'ns els dubtes i/o suggeriments referents a la teva formació. Et respondrem al més aviat possible.

Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que es mostren en la imatge.

La Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP) junt amb la Asociación Española de Pediatría (AEP) i altres associacions relacionades amb la infància han elaborat la "Guía Práctica del Buen Trato al Niño".

 

La Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP) junt amb la Asociación Española de Pediatría (AEP) i altres associacions relacionades amb la infància han elaborat la "Guía Práctica del Buen Trato al Niño", dirigida a totes aquelles persones implicades en el tracte i protecció del nen.
 
Ser ben tractats és un dret que tenen tots els nens i les nenes pel simple fet d'existir. En aquest sentit, l'Estat està compromès a protegir a la infància de totes les formes de maltractaments realitzats per pares, mares o altres persones responsables de la cura dels més petits. Així mateix, a l'Estat li competeix l'obligació d'establir mesures preventives i de tractament en cas que aquest dret sigui vulnerat.
 
El bon tracte inclou tots els estils de relació i de comportament que promoguin el benestar i assegurin una bona qualitat de vida al nen. El bon tracte s'evidencia en el tipus de cura diària en tots els espais que se li brinda al nen. Els autors de la Guia insisteixen que una bona cura significa:
 
  • Donar amor, afecte i atenció al nen. Els cuidadors han d'abraçar, acariciar, parlar i confortar al nen.
  • Protegir al nen de l'abús, de l'abandó i de l'exposició a la violència.
  • Animar als nens a jugar, explorar i aprendre.
  • Respondre a les capacitats emergents d'un nen animant a desenvolupar noves habilitats, estimulant-lo, parlant i jugant amb ell.
 
No cal oblidar que el bon tracte s'inicia des del naixement, s'experimenta, es desenvolupa, i s'aprèn des de la infància. El rebre un bon tracte afavoreix el desenvolupament soci-afectiu sa, dóna seguretat, promou la confiança i posa les condicions favorables per a futurs aprenentatges. Comporta, a més, una sèrie de beneficis: proporciona als nens estabilitat, serenitat, tranquil·litat, capacitat de reflexió i de reconèixer les seves accions.
 
Finalment, cal esmentar que la responsabilitat de tractar bé al nen recau en aquells que ocupen un lloc de jerarquia en relació amb ell: mare, pare, educadors, adults de la comunitat i l'Estat.