És infermera i doctora en psicologia educativa.
La teoria de Watson està suportada en el treball de Nightingale, Henderson, Hall, Leininger, Hegel, Kierkegaard, Gadow (Existential advocacy & philo-sophical foundations of nursing, 1980) i Yalom (Ten curative factors, 1975); Watson considera que l'estudi de les humanitats expandeix la ment i incrementa la capacitat de pensar i el desenvolupament personal, per lo tant, és pionera de l'integració de les humanitats, les arts i les ciències.
Watson ha estudiat la cura d'infermeria amb enfocaments filosòfics (existencial – fenomenològic) i amb base espiritual, i veu la cura com un ideal moral i ètico de l'infermeria, en altres paraules, la cura humana com a relació terapèutica bàsica entre els éssers humans; és relacional, transpersonal i intersubjectiu. Lo anterior va permetre a Watson l'articulació de les seves premises teòriques, conjuntament amb les premisses bàsiques de la ciència de l'infermeria.