DADES I XIFRES
- En l'actualitat, el nombre de persones majors de 60 anys és dues vegades superior al que hi havia en1980.
- En 2050, hi haurà gairebé 395 milions de persones de 80 anys, és a dir quatre vegades més que ara.
- En els propers cinc anys, el nombre de persones majors de 65 anys serà superior al de nens menors de cinc anys.
- En 2050, el nombre de persones grans serà superior al nombre de nens menors de 14 anys.
- La majoria de la gent gran viu en països d'ingressos baixos o mitjans. En, 2050, aquest percentatge ascendirà al 80%.
Al segle XXI, la salut està determinada pels grans canvis socials, als quals, al seu torn, contribueix. Les economies s'estan globalitzant, cada vegada hi ha més persones que viuen i treballen a la ciutat, les estructures familiars estan canviant i la tecnologia evoluciona ràpidament. Una de les transformacions socials més importants és l'envelliment de la població. Aviat hi haurà al món més persones grans que nens i el nombre de persones d'edat molt avançada arribarà a nivells sense precedents.
1. El nombre d'octogenaris i nonagenaris al món serà més alt que mai.
Per exemple, entre 2000 i 2050, el nombre de persones majors de 80 anys pràcticament s'haurà quadruplicat i arribarà als 395 milions. Abans, quan la gent arribava a l'edat madura o a una edat avançada, els seus pares havien mort; en l'actualitat, aquest ja no és el cas. Un major nombre de nens coneixerà als seus avis i fins i tot els seus besavis, i en particular a les seves besàvies. Les dones viuen com a mitjana de sis a vuit anys més que els homes.
2. El segle passat ha estat testimoni d'un notable augment de l'esperança de vida.
En 1910, l'esperança de vida d'una dona xilena era de 33 anys, avui, amb prou feines un segle més tard, és de 82. Aquest considerable augment de l'esperança de vida - gairebé 50 anys en un segle - es deu en gran part a les millores en la salut pública.
3. Aviat hi haurà més persones grans que nens al món.
En els propers cinc anys, per primera vegada en la història de la humanitat, el nombre de persones majors de 65 anys superarà al de nens menors de cinc anys. En 2050, hi haurà més persones majors de 65 anys que nens menors de 14 anys.
4. La població mundial està envellint ràpidament.
Entre 2000 i 2050, la població mundial de més de 60 anys es duplicarà, i passarà d'aproximadament el 11% al 22%. Es preveu que el nombre absolut de persones majors de 60 anys passi de 605 milions a dos mil milions, durant el mateix període.
5. El canvi demogràfic serà més ràpid i intens als països amb ingressos baixos i mitjans.
Per exemple, van ser necessaris 100 anys perquè el percentatge de la població francesa major de 65 anys passés del 7% al 14%, si bé països com el Brasil i la Xina trigaran menys de 25 anys a aconseguir el mateix creixement.
DETERMINANTS DE L'ENVELLIMENT SA
1. Per tenir bona salut en la vellesa és necessari haver gaudit de bona salut en les etapes anteriors de la vida.
Així per exemple, la desnutrició intrauterina pot augmentar el risc de malaltia en la vida adulta, en particular de malalties de l'aparell circulatori i diabetis. Les infeccions respiratòries en la infància poden augmentar el risc de bronquitis crònica en l'edat adulta. Els adolescents obesos o amb sobrepès corren el risc de desenvolupar malalties cròniques, com la diabetis, malalties circulatòries, càncer, trastorns respiratoris i osteomusculars, en l'edat adulta.
2. Ara bé, envellir bé depèn de molts factors.
La capacitat funcional del sistema biològic d'un individu augmenta durant els primers anys de vida; arriba al seu punt àlgid al principi de l'edat adulta i després disminueix de forma natural. La velocitat d'aquesta deterioració està determinada, almenys en part, per la nostra conducta i comportament al llarg de la vida; és a dir, la nostra alimentació, l'activitat física que fem i lo exposats que estiguem a riscos per a la salut, com el tabaquisme, el consum nociu d'alcohol o l'exposició a substàncies tòxiques.
CANVIS DEMOGRÀFICS, PROBLEMES NOUS
1. Fins i tot als països pobres, la majoria de la gent gran mor a causa de malalties no transmissibles.
Com per exemple malalties cardíaques, càncer o diabetis, i no de malalties infeccioses i parasitàries. A més, la gent gran sol tenir diversos problemes de salut alhora, per exemple diabetis i malalties del cor.
2. El nombre de persones amb discapacitat està augmentant a causa de l'envelliment de la població i l'augment del risc de patir problemes de salut crònics amb l'edat.
Per exemple, aproximadament el 65% de les persones amb discapacitat visual són majors de 50 anys, grup d'edat que representa aproximadament el 20% de la població mundial. L'envelliment de la població que experimentaran molts països, anirà acompanyat d'un augment del nombre de persones exposades al risc de patir disfuncions visuals relacionades amb l'edat.
3. Molta gent gran corre el risc de patir maltractaments a tot el món.
Als països desenvolupats, entre el 4% i el 6% de la gent gran ha patit algun tipus de maltractament en el seu entorn familiar. La gent gran que resideix en institucions també poden ser víctimes de maltractaments, que poden consistir a imposar restriccions físiques, privar-los de la seva dignitat (per exemple, no canviant-los de roba quan està bruta) o negar-los les cures necessàries intencionadament (per exemple, no prevenint l'aparició d'úlceres per pressió). El maltractament a la gent gran pot ocasionar greus lesions físiques i tenir conseqüències psicològiques a llarg termini.
4. Augmenta la necessitat de prestar assistència de forma perllongada.
Es preveu que als països en desenvolupament el nombre de persones grans que perdrà la seva autonomia s'hi quadruplicarà en 2050. Hi ha moltes persones d'edat molt avançada que no poden viure soles perquè tenen dificultats per moure's i debilitat, o tenen problemes de salut física o mental. Moltes d'aquestes persones necessiten atenció i cures de forma perllongada, que poden adoptar diferents formes, tals com l'atenció domiciliària, l'atenció comunitària, l'habitatge assistit, l'atenció residencial i les estades hospitalàries perllongades.
5. A nivell mundial, l'augment de l'esperança de vida donarà lloc a una explosió en el nombre de casos de demències com la malaltia d'Alzheimer.
El risc de demència augmenta considerablement amb l'edat, i s'estima que entre el 25% i el 30% de les persones majors de 85 anys pateixen algun grau de deterioració cognitiva. Als països d'ingressos baixos i mitjans, la gent gran afectada per la demència no acostumen a tenir accés a l'atenció perllongada que requereix el seu estat a un preu assequible. Les seves famílies poques vegades reben ajudes públiques per finançar l'assistència a domicili.
6. En situacions d'emergència, la gent gran pot ser especialment vulnerables.
Quan la població es veu obligada a desplaçar-se a conseqüència d'una catàstrofe natural o un conflicte armat, la gent gran pot no estar en condicions de fugir o viatjar llargues distàncies i podrien ser abandonades. No obstant això, en molts casos també poden actuar com a líders comunitaris i ser un valuós recurs per a la seva comunitat i per al procés d'ajuda humanitària.