D'acord amb el Reial Decret 909/2001, del 27 de juliol, les Autoritats Sanitàries competents coordinaran les actuacions de tots els professionals que intervinguin després de l'aparició d'episodis de legionel•losi.
La malaltia del legionari o legionel•losi és una infecció pulmonar (pneumònia) de la qual l'agent causal principal és el bacteri conegut com a Legionella pneumophila.
Aquest bacteri pren el seu nom arran de la investigació d'un brot de malaltia respiratòria febril aguda produïda entre els membres de la Legió nord-americana a Filadèlfia al 1976.
No obstant això, estudis retrospectius posteriors han descobert casos de legionel•losi des de 1943 i s'han identificat una sèrie de gèrmens que pertanyen al mateix gènere relacionats amb aquesta malaltia. Existeixen més de 40 espècies proposades de Legionel•la, de les quals, almenys 19 han estat implicades com a agents de pneumònia en humans, essent la L. pneumophila la responsable de la majoria dels casos (85-90% dels casos).
L'espectre de la malaltia comprèn des de:
1. Seroconversió asintomàtica.
2. Quadre auto-limitat semblant a una grip sense pneumònia que es denomina febre de Pontiac.
3. Malaltia del legionari, la forma més greu i freqüent, caracteritzada per pneumònia.
4. Infeccions poc freqüents limitades a parts toves.
La malaltia del legionari representa del 1 al 8% de les pneumònies extra-hospitalàries que exigeixen hospitalització i un 4% de les pneumònies hospitalàries mortals.
La incidència aproximada d'episodis de legionel•losi es xifra entre el 0,1% i el 5% de la població exposada. Els casos se solen produir de forma esporàdica, sobretot al final de l'estiu o principi de la tardor. No s'ha demostrat transmissió persona-persona.
Els brots de L. pneumophila solen succeir en edificis, sobretot hospitals i hotels, o en determinades àrees geogràfiques en les quals es contamina el subministrament de l'aigua i es disseminen els organismes en aerosols a partir dels condensadors per evaporació de l'aire condicionat o per contaminació en les dutxes.
La possibilitat de contagi varia d'acord amb la intensitat de l'exposició i de l'estat de salut de les persones; es pot produir en qualsevol etapa de la vida, encara que la major part dels pacients són barons de mitjana edat. Entre els factors de risc reconeguts destaquen el tabac, l'abús d'alcohol i la immunosupressió, sobretot per esteroides.
Protocol d'actuació
D'acord amb el Reial Decret 909/2001, del 27 de juliol, les Autoritats Sanitàries competents coordinaran les actuacions de tots els professionals que intervinguin després de l'aparició d'episodis de legionel•losi, ja es tracti d'un únic cas o d'un nombre més ampli.
A) Aparició de Casos Aïllats:
1. Notificació del cas.
2. Diagnòstic microbiològic: Els diagnòstics clínics seran confirmats per les proves de laboratori.
3. Estudi epidemiològic: Identificat el cas, es recollirà tota la informació referent. Igualment, es realitzarà un estudi per a identificar els llocs en els quals, potencialment, es va poder contreure la malaltia. D'igual manera, s'establirà un sistema d'alerta per a la detecció primerenca de nous casos associats.
4. Inspecció sanitària: es portarà a terme en edificis o instal•lacions d'ús públic i centres sanitaris.
5. Recollida de mostres ambientals: Únicament es realitzarà quan el cas estigui associat a un centre sanitari.
B) Aparició de brots:
1. Notificació dels casos.
2. Diagnòstic microbiològic: Els diagnòstics clínics seran confirmats per les proves de laboratori. En els brots serà necessari contar amb mostres dels pacients, a fi de comparar-los amb preses ambientals; això permetrà determinar la relació entre una instal•lació concreta i l'aparició de casos.
3. Estudi epidemiològic: Identificat el cas, es recollirà tota la informació referent al mateix. Igualment, es realitzarà un estudi per a identificar els llocs en els quals, potencialment, es va poder contreure la malaltia. També s'establirà un sistema d'alerta per a la detecció primerenca de nous casos. Tot això servirà de base per a l'estudi epidemiològic del brot.
4. Inspecció sanitària: Es portarà a terme en edificis o instal•lacions que es determinin. A partir de l'estudi epidemiològic del brot, s'efectuarà una avaluació del risc, tenint en compte sobretot el nombre i estat de salut de les persones potencialment exposades, tipus d'edifici o instal•lació implicada i tipus de legionel•la identificades.
5. Recollida de mostres ambientals: El seu objectiu és detectar la presència de legionel•la amb la finalitat d'identificar possibles fonts d'infecció. És necessari també prendre mostres ambientals.