El registre civil proporciona la base per a la identitat jurídica de cada persona, però també permet als països identificar els seus problemes sanitaris més apressants.

La OMS rep estadístiques fiables i de qualitat sobre les causes de defunció solament de 31 dels seus 193 Estats Membres. A nivell mundial, dos terços (38 milions) dels 57 milions de defuncions anuals no es registren.

I, cada any, prop del 40% (48 milions) dels 128 milions de naixements que es produeixen en tot el món queden sense registrar. Quan no es comptabilitzen les defuncions i no es documenten les seves causes, els governs no poden dissenyar polítiques eficaces de salut pública ni amidar el seu impacte. Tots els països desenvolupats tenen registre civil, i els països en desenvolupament ho necessiten. La informació sobre els naixements i les defuncions per edats, sexes i causes és la pedra angular de la planificació de la salut pública.

Cóm definim el registre civil?

El registre civil és la manera que tenen els països de mantenir un registre continu i complet dels naixements, les defuncions i l'estat civil de la seva població.

Per què li interessa a la OMS el registre civil

Per a organismes de salut com la OMS, els sistemes de registre civil són la font més fiable d'estadístiques sobre naixements, defuncions i les causes d'aquestes. Els països que no tenen sistemes de registre civil que funcionin com cal només tenen una idea aproximada de la grandària, la longevitat i la salut de la seva població.

Altres avantatges

El registre civil aporta nombrosos avantatges. El dret de les persones a estar registrades en ambdós extrems de la vida és fonamental per a la inclusió social. Quan no hi ha segur o herència, el registre i el certificat de defunció solen ser requisits previs necessaris per a l’enterrament, així com per a contreure nou matrimoni o resoldre causes penals.
Existeixen riscos relacionats amb el registre civil. La informació que proporciona es pot utilitzar per a discriminar a certs grups, si bé hi ha formes de dissenyar sistemes que disminueixin aquests riscos.

Obstacles al registre civil

Són molts els obstacles que impedeixen el registre de naixements i defuncions. Molts països manquen de les lleis o la infraestructura necessàries per a fer obligatori el registre. En alguns d'ells, tan sols les persones que viuen a les ciutats tenen accés als serveis de registre.

Mesures provisionals per als països de baixos ingressos

Es necessiten anys per a establir sistemes de registre civil que funcionin com cal, encara que hi ha mesures provisionals que els països poden utilitzar per a recollir informació.
Es pot recórrer als censos i les enquestes per a estimar la grandària de la població, però aquestes eines no faciliten informació sobre les causes de defunció. Els registres per mostres, que consisteixen en fer un seguiment d'una petita part de la població, també es poden utilitzar a falta d’un registre civil plenament desenvolupat. Aquest sistema existeix a Xina i en l'Índia.

Es recomana recórrer als qüestionaris normalitzats de la OMS sobre autòpsies verbals per a millorar la comparabilitat de les causes de defunció en el marc dels sistemes que manquen de certificat mèdic de defunció.

El que hem après

En països com França i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord han hagut de passar més de tres segles perquè els sistemes de registre civil evolucionessin a partir dels registres eclesiàstics. Els organismes de les Nacions Unides han elaborat normes i directrius internacionals per a establir sistemes de registre civil. És possible establir un sistema funcional en uns quants decennis, com mostren les experiències de Jordània, Malàsia, Sud-àfrica, Sri Lanka i Tailàndia.

Paper de les Nacions Unides

No hi ha un únic organisme del sistema de la Nacions Unides que sigui responsable d'ajudar als països a establir i gestionar el registre civil. No obstant això, la Divisió d'Estadística de les Nacions Unides (UNSD), el Fons de la Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), el Fons de Població de les Nacions Unides (FNUAP) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) treballen amb els països en desenvolupament per a millorar diferents aspectes de les seves estadístiques de població. La OMS i la seva Xarxa de Sanimetria associada se centren a millorar els sistemes d'informació sanitària i en la capacitat dels països per a fer un seguiment de les principals causes de defunció.