Telemedicina i teleassistència

  • Publicado el 28 de maig de 2012

A través d'aquest formulari indica'ns els teus dubtes i consultes sobre la formació que desenvolupa el Campus Docent Sant Joan de Déu o bé sobre el centre.

Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que es mostren en la imatge.

A través d'aquest formulari indica'ns els dubtes i/o suggeriments referents a la teva formació. Et respondrem al més aviat possible.

Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que es mostren en la imatge.

La telemedicina és l'intercanvi d'informació, a distància, entre professionals sanitaris sobre el diagnòstic, el tractament o la cura dels pacients, a través de les TIC.

La telemedicina també facilita que els pacients puguin contactar directament amb els professionals. Les TIC permeten traslladar el coneixement mèdic allà on es necessita i en el moment en què es necessita, tot eliminant barreres com el temps i la distància. La telemedicina millora l'accessibilitat de la ciutadania als serveis sanitaris. Fa que aquesta sigui molt més equitativa, atès que pot facilitar que qualsevol ciutadà pugui rebre una assistència de molta qualitat, amb independència de la zona geogràfica on visqui o del centre sanitari que li correspon. D'aquesta manera, la telemedicina obre la possibilitat que els pacients puguin ser atesos per centres especialitzats sense la necessitat de desplaçar-s'hi físicament.

Tradicionalment, la telemedicina s'ha contemplat com una alternativa per millorar l'assistència de les zones amb poca densitat de població i, consegüentment, amb una menor accessibilitat a l'hora de rebre un tipus d'assistència molt especialitzada. La cura de pacients crònics, les intervencions en casos d'emergència en què es requereixen d'intervencions urgents -com per exemple els pacients que pateixen un episodi d'ictus i que poden ser atesos gràcies al projecte Teleictus- són altres camps en què la telemedicina es projecta com una disciplina que pot oferir una millor assistència, més equitativa, que incrementi l'eficiència i ajudi a garantir la sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya.

La teleassistència, d’altra banda, és l'atenció remota i personalitzada de les persones que viuen a casa seva, però requereixen d'algun tipus d'ajuda o seguiment que pot ser facilitat gràcies a les TIC. La teleassistència facilita que determinats col•lectius de pacients, com per exemple els que pateixen patologies de tipus crònic, puguin ser atesos i monitorats a través d'equipaments i dispositius mòbils, sense la necessitat de desplaçar-se al seu centre assistencial. Aquest monitoratge es pot realitzar en casos com el control de la pressió sanguínia, els nivells de glucosa en sang, el seguiment de processos de rehabilitació duts a terme des de la pròpia llar, etc.

Els beneficis que la telemedicina i la teleassistència suposen per a la ciutadania, els professionals assistencials i el sistema de salut són molts: la millora de l'accessibilitat de la ciutadania als serveis assistencials especialitzats en què es concentra l'expertesa; la garantia d'equitat en l'assistència en permetre que els ciutadans puguin rebre la millor atenció amb independència del lloc on visquin; l’estalvi de desplaçaments i trasllats innecessaris dels pacients; un major confort dels pacients, especialment en el cas dels malalts crònics, en poder fer-ne el seguiment a la pròpia llar; i el suport a l'administració sanitària per poder dur a terme una millor planificació i reordenació dels serveis sanitaris que, tot garantint l'accessibilitat i l'equitat en la prestació de serveis sanitaris a la ciutadania, contribueixin a l'eficiència i la sostenibilitat econòmica del sistema de salut.