Ana Calvo (1962) és una fotògrafa independent que resideix a Cornellà de Llobregat. L’any 2012 va rebre el premi de fotografia digital convocat per l’INICO de la Universitat de Salamanca.

 

La fotògrafa, que té un fill amb paràlisi cerebral, mostra, amb la seva càmera, els vincles i les complicitats que estableix una mare amb el seu fill quan a aquest li manca l’autonomia i necessita una atenció gairebé constant. Les imatges descobreixen la part més tendra, dolça i exquisida d’aquesta unió, mostrant les mares com a éssers valedors i els fills com a autèntics genis de l’amor, capaços de generar situacions meravelloses, de commoure i, sobretot, d’aportar-nos aquesta capacitat d’emocionar-nos, a voltes perduda. En definitiva, vivències úniques i màgiques, on a través d’una càmera descobrim, entre d’altres coses, fins on pot arribar la sensibilitat humana.

 

Ana Calvo mostra la vida lligada a significats i a particularitats que la fan inabastable, a històries i contextos que no es poden segrestar i reduir. Les fotografies són vides autonarrades, contingents, interpretades i construïdes des de la història i històries que acompanyen a aquestes dones i que ella construeix per explicar aquests sentiments profunds d’unió, de protecció i de tendresa.

 

La comissària Isabel Caba assenyala que els vincles són les grans artèries per on transiten les emocions, els pensaments, els valors, les idees, els ordres i els desordres, i que la mostra és un reconeixement a les mares que dia rere dia, des del seu anonimat, fan del sentiment de l’amor el valor més preuat envers els seus fills singulars.