L’ictus és una de les conseqüències més greus de la malaltia vascular i consisteix en una alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell. A Catalunya, l’ictus és la primera causa de mort en dones, la primera causa mèdica de discapacitat en adults i la segona de demència.

L’impacte de l’ictus sobre la vida quotidiana és molt important, sobretot en els casos en què hi ha discapacitat residual. És la primera causa de mort en les dones, sobretot i especialment en les d’edat avançada. Malgrat això, se n’ha constatat una reducció de la mortalitat superior al 50%, en els darrers 15 anys, deguda en gran mesura a les millores observades en el control dels factors de risc cardiovascular, sobretot de la hipertensió arterial.

En aquest sentit, la contribució de l’atenció primària ha estat, del tot, determinant. Al 2006, es van registrar 4.530 morts per ictus, a Catalunya: 1.983 homes i 2.547 dones. A més, se n’han produït 12.059 ingressos. Anualment, hi ha unes 4.000 persones que desenvolupen alguna mena de discapacitat deguda a l’ictus.

Codi ictus

El seguiment d’aquesta malaltia es fa amb la Guia d’atenció a l’ictus, elaborada des del Pla director, pels professionals i els pacients, dins de la qual hi ha recollit el Codi ictus.

Per tal de millorar l’atenció als pacients amb ictus agut, el tractament s’ha estructurat territorialment a partir del que s’anomena Codi ictus. Es tracta d’un model distribuït en 10 àrees que permet que els pacients que en pateixen un puguin ser traslladats de forma immediata a un hospital de referència, amb capacitat per avaluar i diagnosticar i tractar-lo, si pot ser amb fàrmacs trombolítics.

El trasllat adequat dels pacients, en temps i forma, és un element clau del Codi, que cobreix tot el territori de Catalunya i està estructurat en els 10 àmbits esmentats, que funcionen autònomament i de manera coordinada. Hi ha 13
centres de referència i cadascuna de les 10 àrees té un comitè local de seguiment format per professionals.