Principals conclusions

El perfil mitjà de les persones que participen en els jocs d’atzar és el següent: home de 35 a 54 anys, nascut a Catalunya, casat, amb estudis secundaris, que treballa a temps complet i de nivell econòmic baix amb una prefèrencia per les loteries i les travesses. L’estudi classifica els jugadors en: ocasionals, no problemàtics, de risc (un 2%), problemàtics (un 0,5%), patològics (un 0,2%), i problemàtics i patològics.

Es calcula que unes 156.500 persones residents a Catalunya, de més de 18 anys, tenen o podrien tenir problemes amb els jocs d’atzar. Els homes juguen significativament més que les dones i tenen una conducta respecte al joc més greu.

Els jugadors problemàtics i patològics comencen, en general, a jugar abans dels 18 anys. Comparativament, la població general juga per guanyar diners mentre que els jugadors problemàtics i patològics juguen per fugir dels problemes i perquè els és emocionant i solen tenir un consum més elevat de substàncies, principalment d’alcohol i tabac.

Pla de reordenació del joc patològic i altres addiccions comportamentals 

Les accions que s’estan desenvolupant, seguint els objectius del Pla, són aquestes:

• Àmbit de la prevenció: accions en l’entorn educatiu (Programa salut i escola), línia telefònica 24 hores (Sanitat Respon), tríptics informatius i  elaboració d’una pàgina web d’informació.
• Àmbit de la detecció precoç: adaptació d’instruments de cribratge per a la detecció precoç, mitjançant els centres d’atenció primària de salut.
• Desplegament d’unitats i programes especials (vuit per a l’atenció de la població adulta i dos per als adolescents).
• Elaboració de la primera guia de pràctica clínica del joc patològic, que serà pionera a l’Estat espanyol.