La violència, la inestabilitat política, les violacions de drets humans, la desnutrició, les epidèmies i l'exclusió sanitària mantenen a més de 62 milions de persones en una crisi humanitària crònica.
“El districte de Tanganyika és un lloc bell i salvatge. La naturalesa és impressionant, encara que no hi ha molts camps de cultiu. Els pobles són molt pobres i la majoria de la gent no aconsegueix menjar ni tan sols dues vegades al dia. No hi ha carreteres, tan sols camins pels quals circulen pocs cotxes, algunes bicicletes i molta gent a peu. L'electricitat no funciona tots els dies i tan sols està instal·lada a Kalémie, la principal ciutat del districte…” Catherin Courtin, de Metges del Món, descriu així la província de Katanga situada al sud de la República Democràtica del Congo (RDC).
Les enormes dimensions de la crisi
Com s'entén que un dels gegants d'Àfrica tingui un dels nivells de desenvolupament més baixos del món (168 de 177, segons dades del PNUD)?
La història recent de la RDC ha estat marcada per la inestabilitat i els conflictes. Els seus recursos naturals -diamants, urani, coltán, or, gas i petroli- han estat objecte de desig dels països rics, d'empreses internacionals i de brutals dictadures.
La malnutrició, la fam i la persistència de malalties prevenibles es van unir a la guerra que el país va patir de 1996 a 2002. Més de quatre milions de persones van morir. La crisi humanitària va ser qualificada com la més profunda des de la Segona Guerra Mundial. La reelecció de Joseph Kabila al 2006 -en les primeres eleccions democràtiques en 40 anys- no va derivar en una millora substancial de la situació. Segons dades de UNICEF, en aquest mateix any 1.200 persones continuaven morint diàriament.
Actualment, encara que s'han disminuït els nivells de violència, la situació continua sent inestable i les institucions estatals molt febles. La violència contra les dones i les violacions massives continuen sent un dels problemes més greus del país.
Les múltiples debilitats sanitàries
La situació sanitària és molt preocupant. La mortalitat materna i infantil augmenta, el personal sanitari emigra, les epidèmies es multipliquen i la població civil sofreix la insuficiència de serveis sanitaris primaris.
Més informació al següent enllaç