La qualitat de vida depèn d'una sèrie de factors, com ara tenir suficients diners i gaudir de bona salut. Quants diners i salut tenen els europeus? La resposta varia d'un país a un altre.
Per a fer-nos una idea a grans trets del nivell de vida material d’un país determinat, podem calcular el valor total de tot el que produeix el país en un any (el seu producte interior brut o PIB) i dividir la xifra resultant pel nombre d'habitants.
No obstant això, el que es pot comprar amb la mateixa quantitat de diners varia d'un país a un altre. Perquè els nivells de vida siguin comparables, cal tenir en compte aquestes diferències de poder adquisitiu. Això es pot fer calculant a cada país el preu d'una «cistella» de béns i serveis que sigui comparable i representativa i expressant el preu resultant no en la moneda local ni en euros, sinó en una moneda comuna conceptual que denominem «estàndard de poder adquisitiu» (EPA).
L’ EPA elimina les diferències dels nivells de preus entre països, de tal manera que la comparança del PIB per habitant en EPA permet comparar adequadament els nivells de vida en el conjunt de la UE.
Quin nivell econòmic tenen els europeus?
Els nivells de vida a Europa han millorat notablement en l'últim decenni. D'acord amb l’EPA, que permet les comparances internacionals, els nivells de vida de la UE es troben entre els més elevats del món.
El nivell de vida varia en el si de la UE. El PIB per habitant (en EPA) més elevat correspon a Luxemburg i el més baix a Bulgària. La UE s'està esforçant per reduir la bretxa entre els membres rics i els pobres, consolidar l'economia europea, fer-la més competitiva i crear més llocs de treball, perquè tots puguem gaudir d'una millor qualitat de vida. D'aquesta manera, el PIB dels països més pobres que es van adherir a la UE a partir de 2004 creix més ràpidament que el de la resta dels Estats membres.
Els nivells de vida poden variar també d'una regió a una altra dintre d'un mateix país. En algunes regions de la UE, com mostra el mapa, el PIB per habitant en EPA és inferior al 50% de la mitjana de l'Europa dels Vint-i-set. En les regions més pròsperes pot situar-se per sobre d'aquesta mitjana en més d'un 25%.
La UE ha creat els denominats Fons Estructurals a fi de corregir aquestes diferències millorant el nivell de vida de les regions més pobres. Més del 35% del pressupost de la UE s'utilitza per a impulsar les economies d'aquestes regions i, al seu torn, per a reforçar a la UE en el seu conjunt.
Cóm van de salut els europeus?
Si bé els europeus viuen cada vegada més i d'una manera més saludable, poden fer un esforç major per protegir-se de les dues principals causes de mort: les malalties cardiovasculars i el càncer. A això pot ajudar un estil de vida saludable i actiu. El tabac, una dieta inadequada i la falta d'exercici són factors que augmenten el risc de patir cardiopatia isquèmica, malaltia per la qual les artèries obstruïdes o danyades subministren una quantitat insuficient de sang al cor.
Aquestes malalties provoquen la mort de més homes que dones a la UE, i la proporció de la població afectada varia molt d'un país a un altre. Al 2004, Hongria va registrar la taxa més elevada de mortalitat per càncer tant entre les dones com entre els homes. França conta amb la taxa més baixa de mortalitat per cardiopatia isquèmica corresponent a ambdós sexes.
L'exercici físic és bo per a la salut. Una enquesta del Eurobarómetro publicada al novembre de 2006 va mostrar que el 64% dels ciutadans de la UE realitzaven setmanalment algun tipus d'activitat física. En la capçalera de la llista se situava Finlàndia, on el 83% dels enquestats van afirmar que participen en activitats recreatives, esportives o d'oci que exigirien un esforç físic. Als finlandesos els seguien els neerlandesos (79%) i els lituans (78%).
Els menys actius eren els portuguesos, seguits dels romanesos i els maltesos.
En conjunt, el nombre d'homes que practiquen esports és major que el de dones, i els més joves són els quals més exercici físic realitzen.
El gràfic mostra el percentatge de les persones enquestades a cada país de la UE que van declarar no fer cap tipus d'esport setmanalment.
Una societat justa i solidària
El model social europeu adopta formes diferents en els diferents països, però tots els països de la UE intenten que les seves societats siguin justes i solidàries. Els ingressos fiscals contribueixen a finançar els sistemes de protecció social (com les pensions, la sanitat i els subsidis d'atur), destinats a protegir als membres vulnerables de la societat. La despesa per habitant varia d'un país a un altre.
A mesura que la població envelleix, els que treballen han de sostenir a un nombre creixent de ciutadans grans. Per a plantar cara a aquesta tendència i mantenir les despeses socials sota control, els països de la UE estan modificant els seus sistemes de protecció social. És necessari modernitzar el model social europeu a fi de preservar-lo per a les generacions futures.