En aquesta sessió es va organitzar una Taula Rodona sobre: “ Actualitat i Perspectives de futur de les competències d’infermeria”.
Una de las aportacions a aquesta taula va ser la de:
“Les competències del/de la infermera en l’atenció al procés d’anestèsia, reanimació i teràpia del dolor a Catalunya”.
Les competències del/de la infermera d’anestèsia és un tema que actualment està a debat, ja que hi ha una manca de professionals infermers/es, de metges/sses en general i d’anestesiòlegs/es en particular per poder cobrir les demandes actuals i futures de la població. A la vegada els centres hospitalaris es troben amb situacions d’ajustament de les plantilles d’infermers/es i això ens porta a fer una reflexió sobre el paper del/de la infermer/a d’anestèsia.
El rol de/de la infermera d’anestèsia ha anat variant a mida que les necessitats de la pràctica assistencial han evolucionat. Inicialment el/la infermer/a d’anestèsia era un/a professional que col•laborava amb l’anestesiòleg/loga a quiròfan, però actualment és un/a professional que proporciona cures d’infermeria especialitzades desenvolupant la seva funció professional en diferents àrees, moltes d’elles no quirúrgiques: Cirurgia ambulatòria, sales d’exploracions, tractaments no invasius, tractament del dolor agut i crònic, major atenció en els postoperatoris.
El/La infermer/a actua en tot el procés d’anestèsia que es troba, en gran part, inclòs en el procés quirúrgic. La complexitat dels procediments que s’utilitzen i que precisen d’actuacions específiques i canviants, així com les noves aplicacions de la tecnologia, han fet que en l’actualitat el procés d’anestèsia es contempli com una atenció integral que arriba més enllà del propi acte quirúrgic, per tal de donar resposta a noves necessitats de les persones, com és el cas de l’atenció al dolor.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a instàncies dels diferents organismes i associacions convocà, al febrer de 2006, un grup de treball amb l’objectiu de consensuar l’aplicació de les competències infermeres en el procés d’anestèsia, reanimació i teràpia del dolor que es presenten a continuació. Aquestes competències formen part del document final del grup de treball convocat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Per la definició de les competències de la infermeria d’anestèsia i reanimació i teràpia del dolor s’han pres com a marc competencial de referència dos documents:
- Col•laborar en la promoció i prevenció de la salut
- Proporcionar cures infermeres a les persones en situacions específiques mitjançant un mètode sistematitzat
- Gestionar la prestació de les cures infermeres
- Mantenir actualitzats els seus coneixements i habilitats amb capacitat per tractar situacions noves
- Mantenir unes relacions interpersonals adequades
- Observar una conducta èticament correcta
2. Com a instrument per al seu desenvolupament el projecte COM-VA® de definició i avaluació de competències
assistencials del/de la infermer/a en l’àmbit hospitalari (Institut Català de la Salut) el qual identifica sis competències pròpies:
- Cuidar
- Valorar, diagnosticar i abordar situacions canviants
- Ajudar al/a la pacient a complir el tractament
- Contribuir a garantir la seguretat i el procés assistencial
- Afavorir el procés d’adaptació i afrontament
- Treballar en equip i adaptar-se a un entorn canviant
Aquestes sis competències del instrument COM-VA® es desglossen en elements competencials molt mes concrets en el àmbit del/de la Infermer/a quirúrgica i d’anestèsia i es van presentar en la taula rodona.
El plantejament de la necessitat de cures infermeres en els malalts amb processos que requereixen procediments anestèsics i/o analgèsics no pot fer-se de cap manera vers la involució del desenvolupament professional infermer. La col•laboració de la infermera amb l’anestesiòleg, com amb qualsevol altre metge o membre de l’equip assistencial, ha de reflectir l’adequat abordatge de situacions clíniques que requereixen l’esforç conjunt i coordinat de diversos/es professionals per a la seva resolució.
La formació específica en infermeria d’anestèsia és necessària per afavorir i agilitzar el procés d’adquisició d’expertesa clínica en aquest àmbit, però això no el fa diferent de qualsevol altre àmbit dins la infermeria medicoquirúrgica.
Ajudar al/a la pacient a complir el tractament, garantir-ne la seguretat, valorar, diagnosticar i abordar situacions canviants en els/les malalts/es implica disposar de coneixements, habilitats i actituds específiques orientades a suplir, ajudar o guiar al/a la malalt/a i la familia en les activitats que contribueixen a restablir o mantenir el seu estat de salut, sigui quin sigui.
Conclusions
El sistema de salut actual requereix d’un consens entre els diferents organismes per establir les responsabilitats i àrees d’actuacions comuns que poden i han d’exercir, els/les infermers/es especialitzats/des en el procés d’atenció d’anestèsia, basant-se en criteris professionals i assistencials. Aquest grau d’especialització ha d’estar supeditat a una formació específica en anestèsia i englobat en el concepte d’ equip d’anestèsia.