Què és?

L'anorèxia és un trastorn del comportament alimentari molt greu, que afecta generalment els adolescents, sobretot noies. No obstant, cada any creixen els casos d’anorèxia en nois, que són cada cop més joves.

Els qui en pateixen tenen una preocupació excessiva per la figura, deixen de menjar molts aliments per no guanyar pes i, per molt que s'aprimin, es veuen grassos. Es neguen a mantenir el seu pes dins els límits considerats normals.

Tot i així, mai no estan satisfets amb el seu cos i pateixen pànic a guanyar pes o arribar a la obesitat. La seva autoestima és absolutament condicionada per l’opinió sobre el seu cos.

Ets anorèctic o anorèctica?

Hi ha uns quants símptomes que et poden fer sospitar que et trobes amb un cas d'anorèxia: menjar molt poc, sobretot les menges més calòriques; perdre molt pes, però continuar veient-se gras; aïllar-se i tornar-se cada vegada més introvertit; procurar menjar tot sol; fer exercici físic desmesurat; prendre diürètics i laxants, o tenir fred i restrenyiment tot sovint.

És greu?

Pot ser mortal si no s'atura a temps. En situacions límit, s'arriba a un estat de màxima desnutrició; cauen els cabells; les ungles es tornen trencadisses; hi ha alteracions hormonals que produeixen amenorrea (la regla desapareix); hi ha un gran risc d'osteoporosi; insomni; hipotèrmia (sensació de fred fins i tot a l'estiu); bradicàrdia (reducció del nombre de batecs per minut); baixades de tensió arterial; arítmies, i possible aturada cardíaca. També són habituals les alteracions emocionals i afectives, com ara la depressió.


Quines en són les causes?

Els anorèctics no solen respondre a un model de personalitat estereotipat, tot i que no és gens estrany que siguin molt perfeccionistes, insegurs, amb baixa autoestima, un gran sentit del deure i poca tolerància a la frustració. D'una altra banda, se sap que hi ha un component genètic que predisposa a tenir la malaltia quan la persona fa règims inadequats i comença a perdre pes. També hi té molt a veure la influència dels mitjans: el culte als cossos prims i la suposada relació entre estètica, bellesa i èxit.

Planta-hi cara

Si creus que ets anorèctic o saps d'algú que ho pugui ser, no t'alarmis: té solució, però amb ajut professional. Vés a veure el metge de capçalera perquè t'orienti. Si et diagnostiquen anorèxia hauràs de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari d'una unitat especialitzada hospitalària o d'un centre privat. També trobaràs grups d'ajuda mútua i associacions contra l'anorèxia.

Pots consultar també aquí la web de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).