La bicicleta, tal com la coneixem, va néixer el segle XIX i actualment és el mitjà de transport més popular del planeta, amb més de 1.400 milions d'unitats. I sort n'hi ha, perquè en aquest “vehicle silenciós, net, assequible i sostenible”, com se'l va adjectivar al manifest del primer Congrés de la Bicicleta de Catalunya, tot són avantatges.

En termes ambientals, a escala mundial contribueix a l'estalvi energètic i a la reducció d'emissions de gasos contaminants a l'atmosfera, dos factors determinants en el ràpid procés d'escalfament del planeta; i a escala local ajuda a disminuir els índexs de pol•lució, sobretot en àrees urbanes molt congestionades.

Justament a les ciutats, i gràcies a les petites dimensions, les bicicletes faciliten la mobilitat i disminueixen, de retruc, la contaminació acústica. I, tot plegat, potenciant l'exercici físic dels usuaris. Per acabar-ho d'arrodonir, la bicicleta és una opció de transport comparativament molt econòmica, fàcil de mantenir i reparar.

Consells i seguretat

Si bé estadísticament la bicicleta és un mitjà molt més segur que el cotxe o la moto, a l'hora d'agafar-la (especialment en nuclis urbans) hem de ser molt conscients que som el vehicle més fràgil i vulnerable de tots els que circulen. Per això és important parar més atenció que la resta de conductors.

Al costat de la seguretat personal, també cal pensar en la integritat de la mateixa bicicleta, sovint objecte de robatoris. La prevenció, en aquest cas, és tan important com lligar-la sempre que l'aparquem i en llocs transitats. Seguint les recomanacions del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), és molt útil disposar d'un document que avali la propietat de la bici (factura amb descripció o contracte de compra-venda), amb vista a eventuals denúncies de sostracció a la policia.

Una mesura complementària és inscriure la bicicleta en registres públics o privats. Aquests bancs de dades, que poden facilitar la recuperació de la bicicleta en cas de robatori, solen incloure el número de bastidor o de marcatge de la bicicleta, i també descripcions físiques i fotografies.

[[wysiwyg_imageupload:12:]]

 

Normativa i ordenances

Com la resta de vehicles, al nostre país l'ús de la bicicleta és definit per la Llei de Trànsit i els reglaments generals de circulació i de vehicles. Per a les bicicletes, la normativa estableix com han de circular per les vies urbanes i interurbanes i exigeix, entre altres elements, un sistema adequat de frenada a totes dues rodes i un timbre. Per poder circular de nit o passar per túnels també calen llums pilot de posició al davant i al darrere i, almenys, un catadiòptric al darrere. I en carretera cal portar casc obligatòriament.

La bicicleta a ciutat

A la ciutat és on conviuen més models i usos de bicicleta (ciclistes de cap de setmana, usuaris habituals, ecomissatgers i repartidors, bicitaxistes, patrulles de policia…), i també és l'àmbit en què s'experimenta un creixement més gran de mobilitat sobre pedals. L'estalvi d'embussos (gràcies en part als carrils bici segregats) i la llibertat de moviments que ofereix hi ajuden, com també l'anomenat 'transport intermodal': la possibilitat de combinar els desplaçaments amb els transports públics. A l'àrea de Barcelona, tant el metro com la xarxa de rodalia de Renfe i els tramvies admeten l'accés de bicicletes, en alguns casos de manera parcial depenent del dia i l'hora.

Fent un clic aquí trobaràs més informació sobre recursos i associacions relacionats amb el món de la bicicleta.