El mesurament dels efectes sanitaris del canvi climàtic només pot fer-se de forma aproximada. No obstant això, en una avaluació duta a terme per l'OMS tenint en compte només algunes de les possibles repercussions sanitàries es va concloure que el discret escalfament registrat des dels anys setanta estava causant ja un excés de mortalitat xifrable en 140.000 defuncions anuals en 2004.
Una de les conseqüències més conegudes del canvi climàtic, és l'augment del nivell del mar, que provoca que les glaceres s'estiguin fonent i els règims de pluges estiguin canviant. Més de la meitat de la població mundial viu a menys de 60 quilòmetres del mar. Moltes persones poden veure's obligades a desplaçar-se, la qual cosa accentua al seu torn el risc d'efectes en la salut, des de trastorns mentals fins a malalties transmissibles.
El mateix ocorre amb les altes temperatures, que contribueixen directament a les defuncions per malalties cardiovasculars i respiratòries. En l'ona de calor que va patir Europa en l'estiu de 2003, per exemple, es va registrar un excés de mortalitat xifrat en 70.000 defuncions.
Per evitar que el canvi climàtic sigui més gran i reduir els seus efectes, l'Assemblea Mundial de la Salut va donar suport en 2009 a un nou pla de treball de l'OMS sobre canvi climàtic i salut, que abasta el següent:
- Sensibilització: fomentar la presa de consciència sobre la gran amenaça que suposa el canvi climàtic per a la salut.
- Aliances: coordinar-se amb organismes associats del sistema de les Nacions Unides, i procurar que la salut ocupi el lloc que mereix en l'agenda del canvi climàtic.
- Ciència i dades probatòries: coordinar les revisions de l'evidència científica existent sobre la relació entre el canvi climàtic i la salut, i elaborar una agenda d'investigació mundial.
- Enfortiment dels sistemes de salut: ajudar als països a determinar els punts vulnerables dels seus sistemes sanitaris i crear capacitat per reduir la vulnerabilitat de la salut al canvi climàtic.
