Som en un món que encara parla en masculí i on les dones ens trobem en una situació de desigualtat en els diversos àmbits de la vida (professional, social, familiar, laboral...).

Ser dona significa, en els millors dels casos, haver de demostrar amb més esforç que els homes la nostra vàlua o entrar més fàcilment en la precarietat i patir més dificultats per sortir-ne; en els pitjors dels casos, ser víctimes de violència masclista, d’assetjament sexual o de maltractaments psicològics o físics.

Durant segles, i encara a molts llocs del món ara mateix, les dones hem estat recloses a l’àmbit domèstic, al treball reproductiu i a la invisibilitat social. No obstant aquesta discriminació, infravaloració i desprestigi, el treball domèstic i el tenir cura són indispensables per a la supervivència de les famílies. El rol femení s’ha associat a autosacrifici, altruisme, viure “per als altres”, afectivitat, donació... S’han construït imatges positives de les dones relacionades amb la maternitat, l’emotivitat, la pau... però també imatges negatives, la dona com a objecte sexual, com a ésser propietat de l’home. 

La societat patriarcal, sexista i andrògena construeix les desigualtats de gènere a partir de la dominació masculina i la subordinació femenina. Les diferències biològiques s’han utilitzat per naturalitzar, legitimar i perpetuar les desigualtats de gènere. Les dones pobres són el sector més discriminat de la població mundial. Des de fa anys tenim una creixent feminització de la pobresa que fa a moltes dones d’arreu més dependents i vulnerables: no dret de vot, limitació en l’accés a l’educació i al treball remunerat i la no participació en espais públics són algunes de les situacions que encara es reprodueixen.

A la nostra societat, malgrat els avenços que s’han produït en igualtat entre homes i dones, seguim amb una discriminació ben palesa: majors taxes d’atur i precarietat laboral, sous, càrrecs de poder i decisió, cura de la llar i dels infants o familiars dependents. Per a la majoria de les dones existeix la doble o triple jornada laboral. Això repercuteix en la seva salut (major esperança de vida però pitjor salut autopercebuda), en menys temps de descans i oci, i en pitjor qualitat de vida. A més a més, aquests avenços han suposat per a moltes dones patir més situacions de violència de gènere i maltractaments.

L’equip de professorat, PAS i estudiants del Campus Docent Sant Joan de Déu denunciem aquesta situació d’injustícia mantinguda, la manca d’efectivitat de moltes de les accions que es duen a terme per reduir-la i l’escassa voluntat política per construir una societat justa i equitativa. Ens adherim a tots els actes organitzats per reclamar i exigir trencar aquesta xacra de la nostra societat.

8 de març de 2018
Campus Docent Sant Joan de Déu