El projecte SOS pretén també que l’anomenada recepta electrònica funcioni en els 12 països membres del projecte. Aquesta permet l'accés electrònic -amb la targeta sanitària- a les ordres de prescripció de medicaments. Amb aquest sistema, que encara s'està implantant a Espanya i que no funciona encara en totes les comunitats, es podria solucionar la situació d'un pacient que vol comprar un fàrmac en altre país.

El projecte europeu -Smart Open Services (SOS)

El pla haurà de bregar amb moltes dificultats tècniques que Espanya ja coneix: la diferència d'idiomes, la varietat de sistemes informàtics i les lleis de privacitat de dades. "El model espanyol de divisió de competències pot servir com un bon exemple", sosté el ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria.

De fet, serà a partir d'octubre quan comenci a funcionar a Espanya un projecte pilot en el qual vuit comunitats -Catalunya, Castella-Lleó, Cantàbria, Andalusia, Múrcia, València, Balears, La Rioja- intercanviïn dades d'històries clíniques a través de la xarxa de comunicacions del Ministeri de Sanitat.

Aquest node o conjunt de macroordinadors centrals (que ja funciona, però no per a l'intercanvi d'històries clíniques) serà l'encarregat de que es pugui buscar, trobar i consultar aquesta informació, malgrat que cada comunitat la tingui emmagatzemada en un format digital diferent. El mateix que es pretén fer entre els 12 països que participen en el projecte.

Així, amb la targeta sanitària electrònica que existeix a Espanya -un format que haurien d'adoptar altres països- es podran consultar aquestes dades, independentment del sistema informàtic en el qual s'hagin emmagatzemat. L'accés a la informació sanitària està regulat per la Llei de Protecció de Dades.

Per això, el sistema d'intercanvi i consulta haurà de complir requisits molt estrictes: tota la informació haurà d'anar xifrada, i cada accés a un historial quedarà reflectit. Els professionals sanitaris podran a més accedir a les dades essencials d'un pacient en la seva pròpia llengua.

Com podrà fer-se?

"La informació anirà codificada basant-se en uns estàndards comuns; per això Espanya ja s'ha incorporat a l'Associació per a l'Estandardització de la Terminologia Clínica", matisa Pablo Rivero, director de l'Agència de Qualitat del Ministeri de Sanitat.

Així, el metge, quan introdueixi a la base de dades l'identificador del pacient, trobarà les seves dades en el seu propi idioma. Queda decidir quines dades contindran aquestes històries clíniques. Un dels punts que els 12 països membres del projecte encara han de decidir.

Per això s'ha creat un grup de treball liderat per Espanya. "Contindran dades bàsiques i resumides. Com les malalties cròniques, les al•lèrgies, els medicaments que s'estan prenent...", diu Bernat Soria.

No obstant això, serà el propi pacient qui decidirà si vol que les seves dades apareguin en aquesta història clínica resumida. "Una persona té també el dret que certes coses no apareguin en aquest document", diu Rivero.