La lactància materna és una de les formes més eficaces d'assegurar la salut i la supervivència dels nens. L'administració d'aliments que no consisteixin exclusivament en llet materna durant els primers sis mesos de vida contribueix a més d'un milió de morts infantils anuals.
Els menors de sis mesos alimentats exclusivament amb llet materna no arriben al 40%. Un suport adequat a les mares i a les famílies perquè iniciïn i mantinguin la lactància materna podria salvar la vida de molts petits.
L'OMS fomenta activament la lactància materna com la millor font de nutrients per als lactants i nens petits. En aquest document s'exposen els seus múltiples beneficis i com l'ajuda a les mares pot augmentar la lactància materna a tot el món.
L'OMS recomana
L'OMS recomana vivament la lactància exclusivament materna durant els primers sis mesos de vida. Després ha de complementar-se amb altres aliments fins als dos anys. A més:
- ha de començar en la primera hora de vida;
- ha de fer-se "a demanda", és a dir, amb la freqüència que vulgui el nen, tant de dia com de nit, i
- han d'evitar-se els biberons i xumets.
Beneficis per a la salut del lactant
La llet materna és ideal per als nounats i lactants, doncs els aporta tots els nutrients que necessiten per a un desenvolupament sa. A més és innòcua i conté anticossos que ajuden a protegir al lactant de malalties freqüents com la diarrea i la pneumònia, que són les dues causes principals de mortalitat infantil a tot el món. La llet materna és fàcil d'aconseguir i assequible, la qual cosa ajuda a garantir que el lactant tingui suficient aliment.
Beneficis per a la mare
La lactància materna també beneficia a la mare. La lactància exclusivament materna sol produir amenorrea, que és un mètode natural (encara que no totalment segur) de control de la natalitat. Redueix el risc de càncer de mama i ovari en fases posteriors de la vida, ajuda a la mare a recuperar més ràpidament el seu pes anterior a l'embaràs i redueix les taxes d'obesitat
Beneficis a llarg termini per al nen
A més dels beneficis immediats per al nen, la lactància materna contribueix a mantenir una bona salut durant tota la vida. Els adults que de petits van tenir lactància materna solen tenir una tensió arterial més baixa, menys colesterol i menors taxes de sobrepès, obesitat i diabetis de tipus 2. També hi ha dades que indiquen que les persones que van tenir lactància materna obtenen millors resultats en les proves d'intel•ligència.
Per què no la llet artificial?
La llet artificial no conté els anticossos presents en la llet materna i comporta riscos com les malalties transmeses per l'aigua utilitzada per reconstituir la llet (moltes famílies no tenen accés a aigua potable). Una dilució excessiva amb la finalitat d'estalviar pot acabar produint malnutrició. D'altra banda, les preses freqüents mantenen la producció de llet materna i, en cas que s'utilitzi llet artificial però aquesta deixi d'estar disponible, pot resultar impossible tornar a la lactància materna a causa de la disminució de la producció materna.
La lactància materna i el VIH
En dones infectades pel VIH, l'OMS recomana la lactància exclusivament materna durant els primers sis mesos, tret que la lactància artificial sigui:
- socialment acceptada;
- viable (existeixin instal•lacions i ajuda per preparar la llet artificial);
- assequible (es pugui comprar la quantitat de llet artificial necessària per 6 mesos);
- sostenible (durant sis mesos), i
- segura (la llet artificial es prepari en condicions higièniques i amb aigua potable).
Reglamentació dels succedanis de la llet materna
L'Assemblea de la Salut va aprovar en 1981 un codi internacional que ajuda a regular la comercialització de succedanis de la llet materna, però fins ara la seva adopció pels països ha estat escassa. En el codi s'estipula que:
- les etiquetes i altra informació sobre totes les llets artificials deixin clars els beneficis de la lactància materna i els riscos per a la salut que comporten els succedanis;
- no hi hagi activitats de promoció dels succedanis de la llet materna;
- no s'ofereixin mostres gratuïtes dels succedanis a les embarassades, a les mares ni a les famílies, i
- no es distribueixin els succedanis de forma gratuïta o subsidiats entre els treballadors sanitaris ni en els centres sanitaris.
El suport a la mare és essencial
La lactància materna requereix aprenentatge i moltes dones tenen dificultats al principi. Són freqüents el dolor en el mugró i el temor al fet que la llet no sigui suficient per mantenir al nen. Per fomentar-la, hi ha centres sanitaris que donen suport a la lactància materna posant assessors qualificats a la disposició de les mares. Gràcies a una iniciativa de l'OMS i l'UNICEF, en l'actualitat hi ha en 152 països més de 20 000 centres "amics dels nens" que presten aquest suport i contribueixen a millorar l'atenció a les mares i als nounats.
Lactància materna i treball
L'OMS recomana que totes les dones tinguin dret a una baixa maternal de 16 setmanes com a mínim, perquè puguin descansar i alletar als seus fills. Moltes dones que tornen al treball han de suspendre la lactància exclusivament materna per falta de temps o d'instal•lacions adequades per alletar o extreure's i recollir la llet en el treball. Les mares necessiten tenir en el seu treball o a prop d'ell un lloc segur, net i privat perquè puguin seguir alletant als seus fills.
El pas següent: la introducció progressiva de nous aliments
Per cobrir les necessitats creixents dels nens a partir dels sis mesos s'han d'introduir nous aliments sense interrompre la lactància materna. Els aliments per als nens petits poden ser preparats especialment per a ells o basar-se en l'alimentació familiar amb algunes modificacions. L'OMS destaca que:
- la lactància materna no ha de reduir-se en començar a introduir aliments complementaris;
- els aliments complementaris han d'administrar-se amb cullera o tassa, i no amb biberó;
- els aliments han de ser innocus i estar disponibles a nivell local, i
- és necessari bastant temps perquè els nens petits aprenguin a menjar aliments sòlids.