Declaració de la Directora General de l'OMS

30 de novembre de 2010

En aquest Dia Mundial de la SIDA de 2010, la comunitat mundial centra la seva atenció en la protecció dels drets humans de totes les persones afectades pel VIH.

La salut, el VIH i els drets humans estan inextricablement interconnectats. En les respostes al VIH cal vetllar per que es protegeixin i es promoguin els drets humans. Així mateix, la promoció i la protecció dels drets humans redueix el risc i la vulnerabilitat davant la infecció pel VIH i millora l'eficàcia dels programes contra el VIH. Aquestes poblacions més vulnerables i exposades al VIH són sovint també les que més risc corren que es violin els seus drets humans. Les polítiques i programes sobre el VIH del sector de la salut han de promoure els drets humans i emancipar als individus perquè puguin exercir els seus drets.

El dret a la salut és essencial en la resposta al VIH. Alhora que rebem notícies encoratjadores que l'epidèmia de VIH s'està estabilitzant en la majoria de les regions del món, clarament  són massa nombroses les persones que encara no tenen accés a uns serveis essencials que poden prevenir la infecció pel VIH i salvar-los la vida. El tractament antirretroviral segueix estant a l'abast només d'un terç de les persones que ho necessiten. Tot i l'ampliació dels programes per prevenir la transmissió maternoinfantil del VIH, al 2009 solament el 53% de les embarassades infectades pel VIH van poder rebre tractament per impedir que s'infectessin també els seus fills lactants.

Les poblacions més exposades a la infecció pel VIH, inclosos els consumidors de drogues injectables, professionals del sexe, homes que tenen relacions amb altres homes i persones transexuals, són també les que tenen menys accés a uns serveis de prevenció, tractament i atenció de la infecció pel VIH que tant necessiten. Per exemple, la cobertura dels programes de reducció de danys seguia sent escassa al 2009. Dels 92 països que van proporcionar informació, 36 tenien programes de distribució d'agulles i xeringues i 33 oferien teràpia de substitució amb opiacis.

Les persones que viuen amb el VIH no solament han de gaudir del seu dret a la salut sinó també del seu dret a accedir a serveis socials crucials tals com els d’educació, ocupació, habitatge, seguretat social i fins i tot d'asil, en alguns casos. Vetllar pels drets de les persones amb VIH és una bona pràctica de salut pública, doncs millora la salut i el benestar dels afectats i fa més eficaces les activitats de prevenció. Molts i diversos països han aprovat legislacions encaminades a prevenir la discriminació de les persones amb VIH. No obstant això, en molts casos aquestes lleis no es compleixen adequadament i persisteix l'estigmatització de les persones amb VIH i de les poblacions més exposades.

L'estigmatització i la discriminació segueixen soscavant les respostes al VIH. El temor al fet que les seves famílies i amics els evitin, les seves comunitats els marginin o se'ls negui l'ocupació i altres serveis és sovint la raó per la qual molts no es presenten a les proves de detecció del VIH o als serveis de VIH. Massa sovint, són les actituds i els comportaments negatius del personal de salut el que fa inaccessibles i inadmissibles els serveis de salut a les persones que més exposades estan a la infecció pel VIH, i que més necessiten els serveis de prevenció, tractament i atenció. Les persones amb VIH, els consumidors de drogues, els professionals del sexe i els homes que tenen relacions amb altres homes han de poder recórrer a uns serveis de salut on se sentin segurs i on se'ls presti la millor atenció possible i exempta de prejudicis.

La incapacitat de protegir els drets humans augmenta la vulnerabilitat i pot impulsar les epidèmies d'infecció pel VIH. A l'Àfrica subsahariana, les dones i les nenes són especialment vulnerables al VIH; el 80% de les dones amb VIH es troben en aquesta Regió. A Europa oriental, més del 50% dels casos d'infecció pel VIH es registren entre persones que s'injecten drogues. A França, els Països Baixos i Espanya, entre un terç i les tres quartes parts de les noves infeccions pel VIH es concentren entre els emigrants.

A l’inici d'un nou decenni, hem de corregir les lleis, polítiques i reglaments que augmenten la vulnerabilitat i el risc al VIH, impedeixen l'accés als serveis de salut o vulneren els drets humans, en particular per a les poblacions vulnerables i més exposades. A gairebé 80 països, les relacions sexuals entre persones del mateix sexe constitueixen un delicte, i a sis països es castiguen amb pena de mort. A més de 50 països i territoris, les persones amb VIH suporten restriccions als viatges i a l'elecció de lloc de residència. A molts països els consumidors de drogues s’envien a presó o són sotmesos a programes de rehabilitació obligatoris, en lloc de proporcionar-los un tractament eficaç. El sector de la salut ha d'exercir un paper crucial en la promoció de plantejaments i arguments de salut pública quan s'elaboren les lleis i quan altres sectors desenvolupen estratègies.

En el dia d'avui, animo a tots els sectors al fet que protegeixin els drets humans, inclòs el dret a la salut, i que combatin la discriminació. La col•laboració amb les persones amb VIH és fonamental per donar una resposta eficaç al VIH, i els Estats Membres han de ser conscients dels compromisos contrets a la Declaració Política de 2006 sobre el VIH/Sida per promoure la millorança dels entorns jurídics i socials amb la finalitat de que la població pugui accedir a les proves de detecció del VIH, a la prevenció i al tractament.

L'OMS està fermament compromesa amb l'objectiu d'aconseguir l'accés universal als serveis de VIH més neuràlgics. No obstant això, això no serà possible tret que ens assegurem que es protegeixen i es promoguin els drets humans de tots, a tot arreu.

Per a més informació poden posar-se en contacte amb:

Tunga Namjilsuren
Cap d’Equip, Comunicació
Departament de VIH/Sida
Telèfon: +41 22 791 1073
E-mail: namjilsurent@who.int