Els dies 26, 27 i 28 de març es van celebrar les II Jornades d’Infermeria de la Província d’Aragó-Sant Rafael a Sant Boi. La humanització de les cures fou el lema de les Jornades.
Els objectius proposats foren impulsar el caràcter social i humà de la professió d’Infermeria; promoure una comunicació i relació terapèutica entre professional, malalt/a i família; aprofundir en el compromís d’humanitzar des d’una perspectiva multidisciplinar, social i legal; i detectar els dilemes i conflictes ètics que diàriament apareixen en l’exercici de la professió.
En la inauguració, el germà Pascual Piles, superior de la província, va ressaltar la necessitat de tenir espais de reflexió per millorar les cures d’Infermeria i d’humanitzar-se per humanitzar la professió.
Durant els tres dies de treball es va emfatitzar que la humanització és la raó de ser de Sant Joan de Déu. Els/Les professionals han de vetllar perquè totes les persones tinguin igualtat de drets i dignitat, assegurant el seu compromís amb les persones més vulnerables.
Contra la deshumanització calen coneixement, respecte, compassió, justícia social, transparència i empatia. Es va parlar de la humanització de les cures des del punt de vista de l’Antropologia, la legislació i la pràctica assistencial. Es va insistir que Infermeria i Antropologia comparteixen els mateixos protagonistes: la persona i els grups humans. La malaltia, la salut i les cures tenen diversitat d’interpretacions i vivències segons la persona o cultura. És necessari una anàlisi de les dimensions socials i culturals de la malaltia per poder tenir una visió holística de la persona. Cuidar a “l’altre” és l’acte humanitari total si ho fem bé.
La humanització de les cures significa centrar la nostra atenció en la relació humana, traspassant l’aspecte tecnològic dels processos assistencials. Tots els/les professionals, les institucions i administracions tenim la responsabilitat de la humanització de les cures. Humanització és hospitalitat: acollida, tracte respectuós, atenció personalitzada i sensibilitat davant el patiment.
La hospitalitat juandediana és universal i integral. Universal perquè no exclou a ningú i integral perquè contempla totes les dimensions de la persona. Des del punt de vista legal es va tenir en compte el moment de canvi que viu la societat. Canvis biotecnològics i socials importants que poden generar sentiments de risc, incertesa i provisionalitat. Legalment, el punt de partida sempre han de ser els drets humans i especialment el dret a la salut. És necessària una reflexió bioètica i, també, política, moral i jurídica. Des de la perspectiva assistencial es va fer especial esment de la necessitat de superar els prejudicis que tots els agents involucrats poden tenir: professionals, malalts/es, família i societat. Cal analitzar els factors deshumanitzadors per canviar la realitat.
La fragmentació dels serveis sanitaris, el valor economicista dels serveis de salut, l’excessiva burocratització, la manca de formació en humanitats, l’alta especialització, la vulnerabilitat dels/de les professionals i malalts/es, les dificultats de realització professional, la sobrecàrrega de treball i l’espai deshumanitzat de l’hospital són elements que interactuen i potencien unes cures precàries des del punt de vista de la humanització. Tots els/les professionals són agents de la humanització. Els requisits són saber, saber fer i saber ser.
Els principis de la Bioètica (autonomia, beneficència i justícia) són fonamentals per millorar la pràctica assistencial. El principi d’autonomia assegura el respecte a la persona. El/La malalt/a té dret a rebre informació comprensible i veritable. La beneficència té com objectiu fer el bé al/a la malalt/a, la família i a les generacions futures. La justícia garanteix la igualtat d’accés a l’atenció sanitària i una distribució equitativa dels recursos. La comunicació (que pot ser una eina terapèutica) que establim amb els/les malalts/es i les famílies és imprescindible per assolir unes cures d’Infermeria més humanes.
Núria Roca i Caparà. Professora EUI Sant Joan de Déu