L'escassetat de personal sanitari, la seva distribució geogràfica desigual i els desequilibris de la distribució de les seves aptituds suposen importants obstacles a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni.
L'escassetat greu de personal sanitari, la seva distribució geogràfica desigual i els desequilibris de la distribució de les seves aptituds suposen importants obstacles a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM) relacionats amb la salut.
Solament 5 dels 49 països classificats pel Banc Mundial com a països d'ingressos baixos superen el llindar dels 23 metges, infermeres i comares per 10 000 habitants, xifra que l'OMS ha establert com a mínim necessari per prestar serveis essencials de salut materna i infantil. L'Estratègia Mundial de Salut de la Dona i el Nen que ha elaborat les Nacions Unides dóna prioritat a aquests 49 països.
Els països que no superen l'esmentat llindar tenen dificultats per prestar una assistència qualificada al part de nombroses dones, així com serveis d'emergència i especialitzats als nounats i als nens petits. Això repercuteix directament en la mortalitat de les dones i els nens.
Alguns serveis relacionats amb l'embaràs poden ser prestats per personal sanitari de nivell intermedi. Els treballadors sanitaris de la comunitat, no inclosos en el llindar abans esmentat, poden prestar una sèrie de serveis de salut capaces de salvar-li la vida als nens, tals com la vacunació o el tractament de les pneumònies no greus. Una força laboral sanitària eficaç ha de consistir en una barreja equilibrada i acuradament planificada de professionals, per a professionals i treballadors de la comunitat.
No obstant això, en gairebé tots els països hi ha una mala combinació dels diferents tipus de treballadors de la salut i de les aptituds de cadascun d'ells, a més d'una escassetat de personal sanitari qualificat a les zones rurals i remotes, tot la qual cosa impedeix l'accés de les dones i els nens a intervencions i serveis capaços de salvar-los la vida.
Per garantir l'existència en el lloc i el moment adequats de personal sanitari capacitat, motivat i recolzat és necessari un plantejament integral, recolzat per un fort lideratge nacional, una bona governació i sistemes d'informació adequats. Per exemple, les autoritats nacionals poden centrar-se en l'augment ràpid de la productivitat dels programes de formació teòrica i pràctica, les mesures per millorar la contractació, l'acompliment i la fidelització dels treballadors (sobretot a les zones rurals i desateses) i les accions per corregir els desequilibris de la distribució d'aptituds en el marc de l'atenció primària de salut.
El personal sanitari consta de totes les persones que participen en accions la intenció primària de les quals consisteix a millorar la salut. Això inclou als prestadors de serveis de salut, com els metges, infermeres, llevadores, farmacèutics i treballadors sanitaris de la comunitat, així com al personal de gestió i auxiliar, com els administradors dels hospitals, els gestors dels districtes sanitaris o els treballadors socials, que dediquen la totalitat o part del seu temps a millorar la salut.
ENLLAÇOS