La pneumònia és un tipus d'infecció respiratòria aguda que afecta als pulmons. Aquests estan formats per petits sacs, anomenats alvèols, que -en les persones sanes- s'omplen d'aire al respirar. Els alvèols dels malalts de pneumònia estan plens de pus i líquid, el que fa dolorosa la respiració i limita l'absorció d'oxigen.
La pneumònia és la principal causa individual de mortalitat infantil en tot el món. Es calcula que mata cada any a uns 1,8 milions de nens menors de cinc anys, el que suposa el 20% de totes les defuncions de nens menors de cinc anys en tot el món. Cada any, es produeixen uns 155 milions de casos de pneumònia infantil en el món. La pneumònia afecta a nens -i a les seves famílies- de tot el món, però la seva prevalença és major en l'Àfrica subsahariana i Àsia meridional. Pot prevenir-se mitjançant intervencions senzilles i tractar-se amb medicació i cures de cost baix i tecnologia senzilla.
Causes
Diversos agents infecciosos -virus, bacteris i fongs- causen pneumònia, sent els més comuns els següents:
- Streptococcus pneumoniae: la causa més comuna de pneumònia bacteriana en nens;
- Haemophilus influenzae de tipus b (Hib): la segona causa més comuna de pneumònia bacteriana;
- Pneumocystis jiroveci: un fong que és una causa important de pneumònia en nens menors de sis mesos amb VIH/SIDA, responsable almenys d’un de cada quatre defuncions de lactants seropositius al VIH.
Transmissió
La pneumònia pot propagar-se per diverses vies. Els virus i bacteris presents comunament en el nas o gola dels nens, poden infectar els pulmons al inhalar-se. També poden propagar-se per via aèria, en gotícules produïdes en tossits o esternuts.
A més, la pneumònia pot propagar-se per mitjà de la sang, sobretot en el part i en el període immediatament posterior. Es necessita investigar més sobre els diversos agents patògens que causen la pneumònia i sobre les seves maneres de transmissió, ja que aquesta informació és fonamental per al tractament i la prevenció de la malaltia.
Símptomes
Els símptomes de la pneumònia vírica i els de la bacteriana són similars, si bé els de la pneumònia vírica poden ser més nombrosos que els de la bacteriana.
Són símptomes de pneumònia els següents:
- respiració ràpida o dificultosa
- tos
- febre
- calfreds
- pèrdua d'apetit
- sibilància (més comú en infeccions víriques).
En casos de pneumònia greu, els nens poden presentar tiratge subcostal; és a dir, depressió o retracció de la part inferior del tòrax durant la inspiració (en una persona sana, el pit s'expandeix durant la inspiració). En lactants, la pneumònia pot ocasionar incapacitat per a consumir aliments o líquids, així com pèrdua de consciència, hipotèrmia i convulsions.
Factors de risc
La majoria dels nens sans poden combatre la infecció mitjançant els seus defenses naturals, però els nens immunodeprimits presenten un major risc de contreure pneumònia. El sistema immunitari del nen pot afeblir-se per malnutrició o desnutrició, sobretot en lactants no alimentats exclusivament amb llet materna.
La presència prèvia de malalties com xarampió o infeccions de VIH asimptomàtiques també augmenten el risc de que un nen contregui pneumònia.
Els factors ambientals següents també augmenten la susceptibilitat dels nens a la pneumònia:
- viure en llars amuntegades
- la contaminació de l'aire interior ocasionada per l'ús de biomassa (com llenya o excrements) com combustible per a cuinar o escalfar la llar
- el consum de tabac pels pares.
Tractament
La pneumònia pot tractar-se amb antibiòtics, els quals solen receptar-se en centres de salut o hospitals, però la immensa majoria dels casos de pneumònia infantil poden tractar-se eficaçment en la llar. Es recomana l'hospitalització dels lactants de dos mesos o menys, així com dels casos molt greus.
Prevenció
La prevenció de la pneumònia infantil és un component fonamental de tota estratègia per a reduir la mortalitat infantil. La immunització contra la Hib, neumococos, xarampió i tos ferina és la forma més eficaç de prevenir la pneumònia.
Una nutrició adequada és clau per a millorar les defenses naturals del nen, començant amb l'alimentació exclusiva amb llet materna durant els sis primers mesos de vida; a més de prevenir eficaçment la pneumònia, redueix la durada de la malaltia.
També pot reduir-se el nombre de nens que contreuen pneumònia corregint factors ambientals com la contaminació de l'aire interior (per exemple, proporcionant cuines d'interior netes a preus assequibles) i fomentant una higiene correcta en llars amuntegades.
ALS nens infectats amb el VIH se'ls administra l'antibiòtic cotrimoxazol diàriament per a reduir el risc que contreguin pneumònia.
Costos econòmics
Hi ha investigacions que han determinat que la prevenció i el tractament adequat de la pneumònia poden evitar un milió de defuncions de nens a l'any.
Únicament mitjançant el tractament adequat poden evitar-se 600 000 morts a l'any. Es calcula que el cost de tractar a tots els nens del món malalts de pneumònia és d'uns 600 milions de dòlars EE. UU.
Tractar la pneumònia en l'Àfrica subsahariana i Àsia meridional -on es produeixen el 85% de les defuncions- costaria la tercera part d'aquesta quantitat, uns 200 milions de dòlars.
Aquesta xifra inclou el cost dels propis antibiòtics i també la formació dels professionals sanitaris, que enforteix els sistemes de salut en el seu conjunt.
Resposta de la OMS
En 2007, la OMS i el UNICEF van crear el Pla d'acció mundial per a la prevenció i el control de la pneumònia (GAPP), la finalitat de la qual és accelerar el control de la pneumònia en el context d'intervencions integrades en pro de la supervivència infantil. La OMS treballa també en el foment de:
- la immunització
- l'elaboració de directrius per al tractament de casos de pneumònia
- la lactància materna
- el tractament antibiòtic preventiu de nens infectats amb el VIH
Més informació
WHO Media centre
Tel.: (+41) 22 791 2222
E-mail: mediainquiries@who.int